textdecarn

text de carn

dits i ditades, repetició sobre la superfície
lligam d’articulacions i matèries
en l’espai habitarà amb una temporalitat difusa, amb una existència prèvia que ha partit d’un impuls visceral
i quedarà en alguns records, en alguna experiència, ulls, veus o paraules
en trànsit unint punts
estem en un indret apartat entre roques i vent
i començo a explicar-te la història
estem al Sud i t’explico una història d’un altre Sud
més llunyà en el temps
et parlo d’una dona i de com parla aquesta dona
de com no parla
aquesta dona forma part d’un vincle de carn
i sang i ossos i pedres
da piccola, io giocavo con le pietre per strada, va dir-me
que jugava amb les pedres al carrer
i tu em vas dir has d’escriure aquesta història
i una cosa és explicar-t’ho a tu, aquí mentre ens colpeja el vent de l’illa
una altra cosa és fer-ho
amb el cos
fer brollar
d’un lloc dur, una roca, sediments i esquerdes
he arribat aquí suposo per una concatenació de qüestions sense resoldre. De formació filòloga, traductora, escric sense l’ambició de fer-me dir ni escriptora ni poeta, paraules que associo a portar una càrrega massa pesada, m’agrada scriba o γραμματέως, les llengües antigues, em fan pensar en càlam secret jeroglífic número misteri ma dits. Aquesta és la primera manera per abordar una qüestió, logos, paraula. Quan això falla o no funciona com necessito que funcioni, que és sovint, com vàries altres coses, hi ha una transició cap a la forma i el tacte, una presa de terra gradual, una exploració interoceptiva de les vísceres pròpies, heretades, interconnectades. Apareix primer en la línia, sobre el paper encara, es materialitza en corbes i el moviment, l’articulació, es fan necessaris. El dibuix em permet un gir, apropar-me al pensar-sentir d’una manera més insegura, sense garanties ni xarxa de seguretat. Un cop aquí, la línia en un moment determinat va sortir del paper i es va reconfigurar en paisatge, una sèrie d’elements vius i inestables amb les seves pulsacions i vibracions intermitents. La matèria va aparèixer i arrasar amb qualsevol pretensió de certesa o univisió de la realitat. Treballar en un vincle amb els límits del que el teu cos pot produir és per mi una força, una acceptació radical del no-saber i del caminar sobre una capa de gel mil·limètric, sobre una capa de mareperla secretada per curar
és així com vaig arribar a aquestes fonts
amb la paraula de l’idioma matern
cremant-se en flames de foc blanc
a mil cinc-cents graus
estrats temporals com capes de pell
brollant com fluids primigenis

texto de carne

dedos y huellas de dedo, repetición sobre la superficie
lazo de articulaciones y materias
en el espacio habitará con una temporalidad difusa, con una existencia previa que ha partido de un impulso visceral
y permanecerá en algunos recuerdos, en alguna experiencia, ojos, voces o palabras
en tránsito uniendo puntos
estamos en un lugar apartado entre rocas y viento
y empiezo a contarte la historia
estamos en el sur y te cuento una historia de otro sur
más lejano en el tiempo
te hablo de una mujer y de cómo habla esta mujer
de cómo no habla
esta mujer forma parte de un vínculo de carne
y sangre y huesos y piedras
da piccola, io giocavo con le pietre per strada, me dijo
que jugaba con las piedras en la calle
y tú me dijiste tienes que escribir esta historia
y una cosa es contártelo a ti, aquí mientras nos azota el viento de la isla
otra es hacerlo
con el cuerpo
hacer brotar
de un lugar duro, una roca, sedimentos y grietas
he llegado aquí supongo por una concatenación de cuestiones sin resolver. De formación filóloga, traductora, escribo sin la ambición de hacerme llamar ni escritora ni poeta, palabras que asocio a llevar una carga demasiado pesada, me gusta scriba o γραμματέως, las lenguas antiguas, me hacen pensar en cálamo secreto jeroglífico número misterio
mano dedos. Esta es la primera manera de abordar una cuestión, logos, palabra. Cuando esto falla o no funciona como necesito que funcione, que es a menudo, como varias otras cosas, hay una transición hacia la forma y el tacto, una paulatina toma de tierra, una exploración interoceptiva de las propias vísceras, heredadas, interconectadas.
Aparece primero en la línea, aún sobre el papel, se materializa en curvas y el movimiento, la articulación, se hacen necesarios. El dibujo me permite un giro, aproximarme al pensar-sentir de forma más insegura, sin garantías ni red de seguridad. Una vez aquí, la línea en un momento determinado salió del papel y se reconfiguró en paisaje, una serie de elementos vivos e inestables con sus pulsaciones y vibraciones intermitentes. La materia
apareció y arrasó con cualquier pretensión de certeza o univisión de la realidad. Trabajar en un vínculo con los límites de lo que tu cuerpo puede producir es para mí una fuerza, una aceptación radical del no-saber y del caminar sobre una capa de hielo milimétrico, sobre una capa de madreperla secretada para curar
es así como llegué a estas fuentes
con la palabra del idioma materno
quemándose en llamas de fuego blanco
a mil quinientos grados
estratos temporales como capas de piel
brotando como fluidos primigenios

Traducido por Marta Hernàndez

text of flesh

fingers and fingerprints, repetition on the surface
connection of joints and materials
in the space it will inhabit with a diffuse temporality, with a previous existence that has started from a visceral
impulse and it will remain in some memories, in some experience, eyes, voices or words
in transit connecting points
we are in a remote place between rocks and wind
and I start to tell you the story
we are in the south and I tell you a
story about another south further back in time
I tell you about a woman and how this woman speaks
about how she does not speak
this woman is part of a bond of flesh
and blood and bones and stones
da piccola, io giocavo con le pietre per strada, she told me
she who played with stones in the street
and you told me you have to write this story
and it’s one thing to tell it to you here, whilst we are battered by the wind of the island
it’s another thing to do it
with the body
to gush up
from a hard place, a rock, sediments and cracks
I got here I guess because of a concatenation of unresolved issues. Trained as a philologist, a translator, I write without the ambition to be called either a writer or a poet, words I associate with carrying too heavy a load, I like scriba or γραμματέως, the ancient languages, they make me think of reed pen secret hieroglyphic number mystery hand fingers. This is the first way to approach a question, logos, word. When that fails or doesn’t work the way I need it to work, which is often, like several other things, there is a transition to form and touch, a gradual grounding, an interoceptive exploration of one’s own inherited, interconnected viscera. It appears first in the line, still on paper, it materialises in curves and movement, articulation, become necessary. Drawing allows me to take a turn, to approach thinking-feeling in a more insecure way, without guarantees
or a safety net. Once here, the line left the paper at a certain point and was reconfigured in
a landscape, a series of living and unstable elements with their intermittent pulsations and vibrations. Matter appeared and swept away any pretence of certainty or unification of reality. Working in a bond with the limits of what your body can produce is for me a strength, a radical acceptance of not knowing and treading on a layer of ice a millimetre thick, on a layer of mother-of-pearl secreted to heal
that is how I got to these fountains
with the word of the mother tongue
burning in flames of white fire
at fifteen hundred degrees
temporary strata like layers of skin
gushing like primordial fluids

Translated by Dustin Langan